Conceptes clau (Professor)

Conceptes clau del llibre

En alguns exercicis que trobaràs als dossiers parla de buscar als Conceptes Clau algunes definicions. Els conceptes clau són una mena de diccionari de les definicions més importants que treballem i que es troba al final de cada volum del llibre de text.
També els tens disponibles en format PDF dins dels materials de cada tema a la web de ciències virtuals. Aquí també els tens:
acrobat Conceptes clau

Conceptes clau del professor

Per una altra banda, hi ha una serie de conceptes que treballem a classe que considero que són imprescindibles per a aprovar les ciències. Com a mínim la part de biologia. Si recordes les classes, els he anat dictant per tal que aprenguis la definició correcta, que de vegades és una mica diferent de la que surt al llibre.
Són la base dels continguts que hauries d’aprendre al llarg de l’any.

  • Tipus de cèl·lules

Els éssers vius poden tenir dos tipus de cèl·lules. Unes cèl·lules tenen el material genètic agrupat formant un nucli i les altres el tenen dispers pel citoplasma. Les cèl·lules més antigues són les que tenen el material genètic dispers pel citoplasma i s’anomenen Procariotes. Les més modernes tenen el material genètic agrupat format el nucli i s’anomenen Eucariotes. Veiem les definicions:
Procariotes: Són cèl·lules que tenen el material genètic dispers pel citoplasma. Exemples d’éssers vius procariotes? Els del regne de les Moneres (Bacteris i Cianobacteris). Tots els altres regnes són Eucariotes.
Eucariotes: Són cèl·lules que tenen el material genètic agrupat formant un nucli. Exemples d’éssers vius eucariotes? Plantes, animals, protozous, algues, fongs. Tots els regnes són eucariotes excepte el de les Moneres (Bacteris i Cianobacteris).

  • Nombre de cèl·lules

Tenir éssers vius que estan formats per una sola cèl·lula. Diem que són Unicel·lulars. Quan els éssers vius estan formats per més d’una cèl·lula diem que són Pluricel·lulars. De pluricel·lulars n’hi han de dos tipus. Els que tenen totes les cèl·lules iguales (Pluricel·lulars amb estructura de tal·lus) o els que NO tenen totes les cèl·lules iguales (Pluricel·lulars amb teixits). Definicions:
Unicel·lulars: Són éssers vius que estan formats per una sola cèl·lula. Exemples d’éssers vius unicel·lulars? Protozous, algunes algues, alguns fongs i tots els del regne de les Moneres (Bacteris i Cianobacteris).
Pluricel·lulars amb estructura de tal·lus: Són éssers vius que estan formats per més d’una cèl·lula i totes les seves cèl·lules són iguales. Exemples d’éssers vius pluricel·lulars amb estructura de tal·lus? Algunes algues i alguns fongs.
Pluricel·lulars amb teixits: Són éssers vius que estan formats per més d’una cèl·lula i NO totes les seves cèl·lules són iguales. Exemples d’éssers vius pluricel·lulars amb teixits? Les plantes i els animals.

  • Nutrició

Els éssers vius poden tenir dos tipus de nutrició. Uns éssers vius es poden produïr el seu propi aliment, generalment amb un procés anomenat fotosíntesi. Aquests éssers vius diem que tenen nutrició Autòtrofa. D’altres éssers vius no poden fabricar-se el seu propi aliment i l’han d’obtenir a partir d’altres éssers vius o de les seves restes. Diem que tenen nutrició Heteròtrofa. Veiem les definicions:
Autòtrofs: Són éssers vius que es produeixen ells mateixos la matèria orgànica de la que s’alimenten. Els éssers vius que no són Autòtrofs són Heteròtrofs. Exemples d’éssers vius autòtrofs? Plantes, algues i cianobacteris.
Heteròtrofs: Són éssers vius que s’alimenten de matèria orgànica provinent d’altres organismes o de les seves restes. Exemples d’éssers vius heteròtrofs? Animals, protozous, bacteris i fongs.

Relacionat amb la nutrició tenim tres conceptes que també són importants:

Paràsits: Una relació de parasitisme és aquella en la que un ésser viu s’alimenta d’un altre i, a més, li produeix un perjudici. L’ésser viu que s’alimenta de l’altre s’anomena paràsit i l’ésser viu perjudicat s’anomena hoste. Un exemple de relació de parasitisme és la dels mosquits a l’estiu. El paràsit és el mosquit (la femella) i els hostes (els perjudicats) som nosaltres.
Sapròfits: Són aquells éssers vius que s’alimenten de matèria orgànica morta o en descomposició. Un exemple de sapròfits són alguns fongs, alguns bacteris o alguns animals.
Simbionts: Una relació de simbiosi és aquella en la que dos éssers vius de regnes diferents formen una comunitat en la que tots dos aporten alguna cosa i tots dos obtenen un benefici. Els dos membres d’aquesta relació s’anomenen simbionts. Un exemple de simbiosi és el liquen (una alga i un fong) o els bacteris que hi ha a l’intestí dels herbívors (un bacteri i un animal).

  • Reproducció

La reproducció pot ser de dos tipus: Sexual i Asexual. La reproducció sexual és aquella en la que intervenen dues cèl·lules sexuals. Atenció que aquí sempre es comet el mateix error: no és aquella en la que intervenen dos individus. Generalment sempre és així i intervenen dos individus, però hi ha casos en que tenim reproducció sexual i només participa un individu (són el que anomenem hermafrodites). Recorda, és aquella en la que intervenen dues cèl·lules sexuals. Les definicions són aquestes:
Reproducció Sexual: És aquella en la que intervenen dues cèl·lules sexuals.
Reproducció Asexual: És aquella en la que NO intervenen dues cèl·lules sexuals.

Altres conceptes relacionats amb la reproducció:

Hermafrodita: És aquell individu que pot produir les dues cèl·lules sexuals. Els casos d’hermafroditisme no són gaire comuns i els individus solen ser unisexuals, o sigui, només poden produir cèl·lules d’un sol sexe.
Gàmetes: És el nom genèric que reben les cèl·lules sexuals. Els gàmetes poden ser masculins i femenins. En el cas de les plantes, el gàmeta femení és l’oosfera i el masculí el anterozou. En el cas dels animals, el gàmeta femení és l’òvul i el masculí és l’espermatozou.
Anterozou: És el nom que rep el gàmeta masculí (la cèl·lula sexua masculina) de les plantes.
Oosfera: És el nom que rep el gàmeta femení de les plantes.
Espermatozou: És el nom que rep el gàmeta masculí dels animals.
Òvul: És el nom que rep el gàmeta femení dels animals.
Desenvolupament embrionari: És el temps que passa entre la fecundació i el naixement. Aquest concepte és important perquè en funció d’on tingui lloc el desenvolupament embrionari podem parlar d’ovípars, vivípars i ovovivípars.
Ovípar: És aquell individu que té el desenvolupament embrionari a l’interior d’un ou.
Vivípar: És aquell individu que té el desenvolupament embrionari a l’interior del cos d’un dels progenitors.
Ovovivípar: És aquell individu que té el desenvolupament embrionari a l’interior d’un ou que es troba a l’interior del cos d’un dels progenitors.

Comments are closed.